Premis Butaca 2017

Els Premis Butaca es poden considerar actualment els guardons de referència del món del teatre a Catalunya. Els Butaca van néixer l’any 1995 amb l’objectiu de crear uns premis escollits exclusivament pels espectadors. Aquesta decisió tenia una doble voluntat: crear els primers premis de teatre de votació popular de Catalunya, i apostar per un guardó especialment sincer, lliure de qualsevol manipulació i deslligat d’empreses i organitzacions vinculades professionalment al món de l’espectacle.

Els Butaca també volen ser un esdeveniment de promoció i difusió del fet teatral que pren forma donant veu a l’espectador, però sobretot legitimant la seva opinió. 

 

El premi Butaca 2017 al millor vestuari va ser per Montse Amenós per Scaramouche el musical de Dagoll Dagom.

 

El premi Butaca 2017 a la millor escenografia va ser per Lluc Castell pel muntatge de l’Ànec Salvatge dirigit per Julio Manrique i produït pel Teatre Lliure.

Història de les arts escèniques catalanes / Teatre medieval

         

La teatralitat medieval i la seva pervivència, de Francesc Massip i Lenke Kovács, és el primer volum de la Història de les arts escèniques catalanes (HAEC), un projecte que publiquen amb coedició l'Institut del Teatre i Edicions de la Universitat de Barcelona, i que inclourà cinc volums dedicats a analitzar tots els àmbits relacionats amb la realitat escènica dels Països Catalans. 

Un procés iniciat fa 30 anys

El primer volum de la Història de les arts escèniques catalanes culmina un procés iniciat fa més de tres dècades quan la direcció de l'Institut del Teatre, encapçalada per Josep Montanyès, es va plantejar la necessitat de fer una història del teatre català amb una nova concepció que superés l'enfocament habitual partint de la literatura dramàtica per tal d'abraçar totes les formes d'espectacle. A finals dels anys vuitanta del segle passat —i essent director general de l'Institut del Teatre Jordi Coca— es va configurar un primer índex dels volums que havien de desenvolupar una història de les arts escèniques dels Països Catalans d'àmplia visió, així com les recerques publicades i les que estaven en procés d'edició. Per diverses raons, el projecte, com el de l'enciclopèdia, va quedar arraconat a partir del curs 1992-1993 i dues dècades després, en els treballs preparatoris de la celebració del centenari de l'Institut del Teatre, es va reprendre com una de les fites cabdals de la commemoració. Amb l'impuls d'un nou equip coordinador liderat per la direcció encapçalada per Magda Puyo, Carles Batlle i Albert Mestres, i gràcies també a la implicació de la Universitat de Barcelona, la HAEC veu avui la llum en el format tradicional de paper (més endavant, estarà disponible a la xarxa).

Tradició escènica ben arrelada

Aquest primer volum de la Història de les arts escèniques catalanes, La teatralitat medieval i la seva pervivència, de Francesc Massip i Lenke Kovács, escrit amb la col·laboració de Jesús Carruesco, Montserrat Reig, Agustí Ros i Vilanova i Josep Lluís Sirera ofereix un recorregut per l'antic mapa teatral català i evidencia que tot el territori lingüístic comparteix una tradició de pràctiques escèniques molt arrelada, amb una forta cohesió interna, que es va desenvolupar en consonància amb els corrents teatrals europeus de l'època.

En l'àmbit de la festa i de la cultura popular es succeeixen fins als nostres dies models i tècniques d'origen medieval amb una gran varietat de pervivències, algunes de les quals són úniques a Europa, com la Sibil·la de Mallorca, la Dansa de la Mort de Verges, la Patum de Berga, els balls parlats de les comarques tarragonines, la Moma del Corpus de València i, molt especialment, la Festa o Misteri d'Elx.

El volum proposa una nova manera d'emprendre la historiografia del teatre català. Així, s'estudia el fenomen escènic des de quatre angles: es traça el marc històric general per a cadascun dels períodes en què s'ha subdividit el volum; es fa una contextualització historicocultural i política de l'espectacle del període; s'analitza l'organització del món espectacular i, per últim, es presenten les modalitats i les formes espectaculars de l'època. En general, els cinc volums de la HAEC defugiran de l'enfocament que tendeix a considerar la literatura dramàtica com a eix de la història del teatre, per tenir en compte, a més d'autors i obres, la realitat escènica, la producció, l'exhibició, la comunicació i el consum en cada època. El proper títol que es publicarà serà Del naixement del teatre modern al preromanticisme (segles XVI-XVIII), d'Albert Rossichi Gabriel Sansano.

Un apunt sobre els autors

Francesc Massip és Catedràtic d'Història del Teatre Català a la Universitat Rovira i Virgili, autor d'una trentena de llibres i centenars d'articles en les principals llengües d'Europa i Amèrica, particularment sobre el teatre i la dansa medievals i del Renaixement, així com aspectes vinculats al teatre popular i les tradicions folklòriques. A destacar La Festa d'Elx (1991), El Teatro Medieval (1992), La ilusión de Ícaro (1997), A cos de rei (2010) o Those Dark Ages Revisited (2014).

Lenke Kovács és doctora en Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili amb l'edició crítica de les consuetes mallorquines de la Passió de Crist (ms. 1139, Biblioteca de Catalunya) (2013), ha escrit articles i ressenyes en diferents llengües europees sobre el teatre a l'època medieval i moderna. Actualment imparteix docència a la Universitat de les Illes Balears i porta la Secretaria General de la Société Internationale pour l'étude du Théâtre Médiéval.

Josep i Jordi Castells i Planas

“Del taller a l’escenari" Josep i Jordi Castells i Planas

Una exposició dedicada a aquests dos germans escenògrafs de Cardedeu que han col·laborat amb els grans noms del teatre català, en produccions de cinema d'èxit internacional i que han portat el seu treball arreu del món. Es tracta d'una producció itinerant, que inclou la reproducció d'un taller de construcció d'escenaris, mostres de materials i eines, fotografies, decorats i la projecció d'un documental.

Museu de Granollers -  Es podrà visitar fins al 10 de setembre. 

El diumenge 4 de juny 12 h, els dos escenògrafs faran una visita guiada a l'exposició. L'activitat és gratuïta.  

FREDERIC AMAT_ZOÓTROPO

Frederic Amat exposa a La Pedrera "FREDERIC AMAT–ZOÓTROPO " fins el dia 16 de juliol.

Dividit en tres apartats gairebé independents que teixeixen una única obra en tres actes que ofereix una excel·lent oportunitat per poder comprendre el seu exuberant i original imaginari vital i artístic: el primer proposa recuperar la memòria de l'edifici de Gaudí amb una intervenció creada per aquesta ocasió; el segon reuneix una tria personal  d'obres que remeten al seu univers més íntim; i l'últim presenta una selecció de catorze projectes (alguns realitzats i d'altres no) d'intervenció a l'arquitectura, a la ciutat o al paisatge, com un arxiu d'història natural on conviuen les referències, els croquis del procés creatiu, els making of i algunes peces del resultat final.

Localització

Teatre Lliure
Plaça Margarita Xirgu,1-08004-Barcelona

Contacta amb nosaltres

  • Telèfon: +34 93 289 27 70 ( ext.362)
Actualitat