SANTI FONDEVILA / JAUME COLLBONI

ARA / OPINIÓ /SANTI FONDEVILACrític Teatral 

A Jaume Collboni li creixen els nans del bosc cultural

Les reaccions

El pla de cultura del tàndem Jaume Collboni - Xavier Marcé no ha agradat gens a l’oposició, i al regidor li han crescut ara no menys de 600 nans del bosc cultural que, en un document que corre per les xarxes i del qual s’ha fet ressò aquest diari, critiquen les formes amb les quals s’han pres les decisions i gairebé el conviden a marxar. Certament que la cultura municipal no ha tingut bon recorregut des del canvi de govern. Barcelona en Comú no va saber gaire què fer i no va fer gran cosa. El PSC va mostrar interès però li van vetar el fitxatge de Xavier Marcé. Els socialistes ho van acceptar i tot seguit Jaume Collboni va incorporar Marcé com a assessor de la presidència, fora de l’organigrama directiu. Quines maneres!

Un pla poc confrontat

El millor del pla cultural és la seva voluntat de remoure la societat amb les eines de la cultura. Però això com es fa? Com tots els plans, hi ha un gruix de bons desitjos (increment de públic, de pressupost, oferta per als turistes) que subscriuria qualsevol i també idees poc confrontades, com la creació d’un “gran” festival de dansa, que ens recorda la política d’aparador, o la recerca d’un espai estable de “circ i de les expressions escèniques transfrontereres”. Una estranya barreja que ignora l’existència del centre de circ de Nou Barris.

Per què un “gran” festival de dansa?

No crec que ara per ara Barcelona necessiti un “gran” festival de dansa. I no ho crec perquè entenc que abans cal consolidar l’activitat del Mercat de les Flors, que ha vist com els seus pressupostos minven any rere any i que, malgrat això, i gràcies a la direcció de Francesc Casadessús, ha aconseguit fidelitzar el públic amb un alt nivell d’assistència. A més, ha situat el Mercat en el mapa europeu de la dansa amb coproduccions amb grans coreògrafs. En conseqüència, seria molt més desitjable dedicar els recursos municipals disponibles per a la seva programació a incrementar els espectadors i tenir accés a programar grans espectacles internacionals de companyies que en altres èpoques havien tingut una certa continuïtat en la nostra cartellera. Ah, per cert, el Mercat ja té un festival, el Sâlmon, ben nodrit per la fàbrica de creació El Graner d’artistes nous, joves i que -apuntin- se celebrarà entre el 25 de novembre i el 5 de desembre. Però potser no és prou “gran” el Gran-er.

JAUME COLLBONI / Política Cultural


Jaume Collboni vol 15 milions més per treure la cultura de l'atonia"

El tinent d'alcalde presenta el seu full de ruta per al sector: més pressupost, recerca de nous públics, cultura de proximitat i més capitalitat

ARA.Cat / CULTURA / Política Cultural   LAURA SERRABarcelona

"El que venim a dir és que tenim un pla i que tenim un equip dels millors disponibles a la ciutat", afirma el tinent d'alcalde d'Empresa, Cultura i Innovació,Jaume Collboni. Conscient que ja fa un any i quatre mesos de les eleccions municipals i que caldrà"prémer l'accelerador" per desplegar el seu pla en els tres anys de legislatura que queden, Collboni ofereix aquesta tarda una conferència davant representants del sector cultural al Mercat de les Flors per deixar clar que s'ha marcat uns objectius polítics concrets i que passen per "donar un nou impuls a les polítiques culturals per compensar la idea que la ciutat ha estat adormida els últims temps".

Al migdia, flanquejat pels seus dos homes de confiança al capdavant de l'Institut de Cultura de Barcelona –l'assessor de presidènciaXavier Marcéi el gerentValentí Oviedo– ha concretat a la premsa els seus reptes, just un any i dos dies després que fes el mateix, en el mateix lloc, la llavors comissionada de Cultura,Berta Sureda–a qui, per cert, es reserva una nova funció en l'òrbita de l'Icub–. De paraules com 'participació', 'ciutadania', 'xarxa', 'proximitat' i 'transversalitat' s'ha passat a termes com 'capitalitat', 'pressupost', 'fiscalitat', 'indústries creatives' i 'públics'. Collboni assegura que el primer que va demanar per signar el pacte del PSC amb Barcelona en Comú és la regidoria de Cultura. "Per a mi és troncal", diu, i la situa en els fonaments del nou model turístic de la capital catalana.

Pressupost i fiscalitat
Per al seu pla, Collboni necessitaun 15% més de pressupost, que amb el pressupost actual equivaldria a 15 milions d'euros més. Això suposaria quela Cultura s'enfila al 5% del pressupost total de l'Ajuntament, molt per sobre del 0,9% que hi dedica la Generalitat. Per aconseguir aquest increment, el tinent d'alcalde no només espera més aportació municipal sinó explorar noves vies, com el mecenatge (ressuscitant la fundació Barcelona Cultura) i a partir de mesures fiscals aplicades sobre el turisme, com la recuperació de la taxa turística per al sector cultural. L'Ajuntament ja ha anunciat una primera mesura, que ha estat abonar l'IBI als espais culturals privats. Asseguren que han posat sobre la taula del conseller d'Economia i Hisenda altres propostes.

Crear nous públics
En una idea sí que coincideixen Collboni i l'anterior projecte de Berta Sureda: "La cultura no la fa l'Ajuntament, sinó els creadors i els ciutadans", diu el tinent d'alcalde, que entona l'autocrítica per part de les files socialistes per haver convertit l'Icub "en una màquina de producció de continguts". Ara l'objectiu és incrementar les 200.000 o 300.000 persones que calculen que consumeixen cultura. Una via serà creant uncircuit de gira professionalpels centres cívics de la ciutat, "per acostar els creadors al ciutadà", i generant noves centralitats des dels barris i les fàbriques de creació. També vinculant la cultura amb ensenyament.

Turisme i internacionalització
"No és antitètic generar noves centralitats i voler internacionalitzar la cultura", assegurava Collboni, que defensa la "imatge-marca internacional de Barcelona". Per a ell, la cultura ha de ser un element essencial del nou model turístic de la ciutat, cosa que alhora pot ser beneficiosa per a l'oferta cultural. Una de les propostes ésnodrir l'oferta cultural a l'agost, per exemple obrint l'amfiteatre Grec.

Capitalitat cultural
"Barcelona ha de ser la capital cultural del país iliderar l'àrea metropolitana, que és el que ens dóna una escala i magnitud homologable a altres capitals culturals del món", afirma Collboni. En concret, cita el districte cultural de l'Hospitalet de Llobregat, on s'ha anunciat que vol ser el Sónar i el Cirque du Soleil.

Suport al teixit productiu
"Ens preocupa la degradació de les condicions salarials i laborals que tenen les empreses privades que operen en l'àmbit de la cultura", diu Collboni. La proposta de desgravar l'IBI va en aquest sentit, però també es revisaran els concursos públics i l'externalització de serveis, assegura.

En conjunt, Collboni creu que hi ha mesures que seran efectives a mitjà termini, però també "mesures urgents si volem sortir de la certa atonia que hi ha en el sector de la cultura a Barcelona, a Catalunya i a Espanya". "No tenim totes les competències, però tenim més recursos que altres administracions", ha defensat, "i sobretot tenim l'obligació moral i política de tornar asituar la cultura en l'ADN de Barcelona. Per a nosaltres la cultura és central en la idea de ciutadania i en la identitat de la ciutat".

J i J CASTELLS / "Del taller a l'escenari"

 
Divendres 30 de setembre a les 19h. al Museu de Cardedeu, inauguració de l'exposició
 
 
"Del Taller a l'Escenari" d'en
Jordi i Josep Castells Planas
 
podeu visitar-la fins el 5 de març de 2017
més informació: museodecardedeu.cat
 
 

PEP DURAN / "AMORFA"

 

 

El dijous 29 de setembre a les 19:00h inaugurem l'exposició 'AMORFA' de Pep Duran.

L'exposició es podrà veure fins el 5 de novembre del 2016.
 
La galeria RocioSantaCruz participa al Barcelona Gallery Weekend que es celebra del 29 de setembre al 2 d'octubre amb aquesta exposició.
Aquests últims Assemblatges intitulats MAGMA (S) / NUCLI (S) i que formen part de l'exposició AMORFA s'han de llegir com un mural seqüència, s'han de mirar com si ho féssim a través d'una lupa...
Fragments augmentats, ampliats, deformats, arrugats...
Ensamblar/ condensar

Fragmentació i agrupació, ordenar Deixalles.
Un dietari objectual: xoc de materials rebutjats, selectes detritus sorgits d'encolar una barreja de Mons; físic, terrenal, seminal, cinètic, centrípet...

És, segurament el darrer intent per fixar, acotar (ja definitivament) un llenguatge personal construït amb materials indultats, i que s'han solidificat, petrificat... tot convertint-se en ARTEFACTES FÒSSILS.

Pep Duran, 2016

Opinió / Oscar Guayabero

Publicat al diari ARA el 7/06/2016

Cal mantenir Berta Sureda com a comissionada de Cultura a l'Ajuntament de Barcelona

 Aquest article té la clara intenció de defensar que es mantingui Berta Sureda com a comissionada de Cultura. Ho dic per no crear malentesos. No és un text neutral; tanmateix, tampoc és un text tendenciós. Almenys aquesta és la meva intenció.

Per què crec que cal un comissionat de Cultura?

Davant l’absència d’un regidor, és imprescindible que hi hagi algú vivint les 24 hores la gestió de la cultura que es fa des de l’Ajuntament de Barcelona. El sector és massa important, tant en dades econòmiques com en ressonància social, per fer-ho a jornada partida amb altres funcions.

La cultura no és un problema que demana subvencions per esmenar-se; és una de les solucions que té la ciutat per sortir de l’atzucac en què es troba per la gestió dels darrers anys. El perill del monocultiu turístic és real i tan sols amb una cultura emergent que proporcioni alternatives al consum massiu i ràpid del turista de creuer es pot fer que la ciutat remunti el pendent perillós pel qual llisca. D’altra banda, hi ha moltes iniciatives culturals que treballen per la cohesió social i s’ha comprovat que molts cops són fins i tot més efectives que algunes polítiques socials. El sentit de pertinença, la transversalitat econòmica i cultural, la integració dels nouvinguts, etc., són alguns dels beneficis de la cultura de proximitat.

Fins i tot en termes turístics la cultura és una bona inversió. ¿D’aquí vint, trenta, quaranta anys seguirem venent Gaudí, Miró i el Barça? Qui ocuparà el lloc de Picasso d’aquí cinquanta anys? El suport institucional a la cultura per dotar la ciutat d’eines amb les quals els creadors puguin desenvolupar-se és bàsic. Ja n’hi ha molts que n’han fugit empesos per la gentrificació que han viscut els seus barris. No és un problema únicament de Ciutat Vella; el Poble-sec, l’Eixample, Gràcia i el Poblenou comencen a donar mostres d’estrès social per la pressió turística. La cultura por fer d’amortidor d’aquesta sensació d’ofec.

D’altra banda, la gestió de la cultura comporta un esforç extra respecte a altres sectors, per diversos motius. En primer lloc, per la diversitat d’expressions culturals. Els coneixements i la xarxa de contactes i assessors que necessita algú que pretén fer polítiques culturals demanen dedicació plena. La fragilitat del sector és un altre aspecte que demana molta cura i dedicació. Una decisió errònia pot fàcilment fer desaparèixer iniciatives de qualitat i amb gran retorn social. La gestió que s’ha fet des de la Generalitat en els darrers mandats de Ferran Mascarell és una bona prova del que dic. Per acabar, la cultura treballa amb el pensament, i el pensament és un material delicat. L’apropament de les institucions al sector ha de ser molt curós per no manllevar als creadors la llibertat imprescindible per a la seva feina. Si afegim a tot plegat aspectes d’infraestructures, patrimoni, política fiscal, etc., la tasca a fer és monumental. És impossible que algú que no dediqui totes les hores i energies del seu temps laboral a aquesta funció pugui obtenir resultats acceptables. Repeteixo, impossible.

Per què Berta Sureda?

En primer lloc, perquè ja hi és. Perquè ja hi treballa des de fa un any. Ja ha establert els contactes, les complicitats i els coneixements del sector per poder treballar amb garanties. En segon lloc, perquè el sector, de manera bastant majoritària, li fa confiança. Malgrat que sempre ha estat un sector molt crític, l’opinió general és que la direcció en què s’estava treballant era interessant. En tercer lloc, perquè el seu perfil és més d’independent que de partit. A causa de la seva trajectòria professional, Sureda és més a prop d’un expert extern que d’una eina a les ordres d’un partit o d’una empresa.

Fa uns anys el sector, d’una manera prou massiva, va treballar per crear allò que entenem com a Consell de les Arts. L’objectiu era generar un òrgan que treballés per la cultura sense patir els embats de la política de partits, les aritmètiques parlamentàries o els interessos sectorials. El resultat no va ser el que esperàvem. La política de partits va fer naufragar el projecte inicial i el CoNCA no ha estat mai allò que volia el sector ni ha treballat per al que es va crear. Amb la darrera remodelació sembla que encara ho serà menys.

Un perfil independent al capdavant de la cultura a la ciutat pot evitar aquest desori i impedir que sigui moneda de canvi entre partits. No puc estar més en desacord amb el fet que Barcelona en Comú n’hagi cedit la gestió al PSC per un pacte de govern. Entenc els equilibris polítics, però rebutjo que la gestió de la cultura depengui de sumes i restes de regidors. Per això, el PSC donaria una lliçó de maduresa, de veritable regeneració, si entengués que no és el partit qui ha de fer polítiques culturals sinó els experts. Berta Sureda ho és, Jaume Collboni no. Ja està tot dit. Després de tants anys de gestió municipal, amb les seves llums però també amb les seves ombres, el PSC hauria de fer un procés de repensar què suposa la governança al segle XXI. Aquesta és la seva primera oportunitat, i serà una oportunitat perduda si el personalisme i els interessos de partit es posen al davant dels interessos de ciutat i del sector. I la ciutat necessita amb urgència que allò que s’ha llaurat durant aquests mesos creixi i doni fruits. No ens podem permetre passar un altre any a mig gas esperant que Collboni entengui el sector, la seva complexitat i en detecti les oportunitats i les febleses. La ciutat no s’ho pot permetre i el PSC i Barcelona en Comú tampoc.

Localització

Teatre Lliure
Plaça Margarita Xirgu,1-08004-Barcelona

Contacta amb nosaltres

  • Telèfon: +34 93 289 27 70 ( ext.362)
Actualitat